Sis joves estudiants de música han participat en la quarta edició del projecte educatiu de l’OCIM, que continua amb força. L’encontre ha tingut lloc durant el primer concert de la nova temporada de l’orquestra, en una iniciativa que reforça el seu compromís pedagògic i de futur. Els alumnes han presentat la seva feina en els concerts Orígens – Bach i Rameau a l’Orfeó Maonès i Teatre des Born, tot interpretant l’obra Suite Orquestral núm. 3 de Johann Sebastian Bach, una obra cabdal del repertori simfònic del compositor.

Es tracta de quatre violinistes i dues violistes, alumnes del Conservatori de Menorca i de l’Escola de Música de Ciutadella, que han tingut l’oportunitat de desenvolupar la seva experiència dins una formació orquestral professional. Aquesta participació forma part del programa pedagògic impulsat per l’orquestra, amb l’objectiu d’acompanyar l’aprenentatge dels joves i facilitar el seu accés a l’escenari.

Damunt l’escenari, entre nervis i il·lusió, els joves músics han pogut sentir per primera vegada què significa formar part d’un so col·lectiu. Una experiència que va més enllà de tocar: escoltar, compartir i descobrir que la música es construeix junts.

Per als joves músics, aquesta experiència suposa un pas important en la seva formació, ja que els permet treballar repertori simfònic en un entorn real, compartir escenari amb professionals i adquirir coneixements pràctics més enllà de l’aula. Una iniciativa que transforma l’estudi individual en una vivència real, plena de complicitat i emoció.

Amb iniciatives com aquesta, l’orquestra reafirma la seva aposta per la formació i la integració de noves generacions, contribuint així al creixement del teixit musical del territori i assegurant el relleu artístic de futur.

Crònica de Marina Plovins del concert Orígens – Bach i Rameau, 13 de març a l’Orfeó Maonès

Donar la benvinguda al públic, assessorar l’espectador indecís a escollir el seient més adient, facilitar el programa de mà, desitjar que gaudeixin de l’espectacle, ser còmplice des de la distància del caliu que es viu al hall, obrir les portes de la sala i donar pas a través de les cortines verd maragda és de les feines més gratificants del voluntariat a l’Orfeó Maonès, una entitat cultural amb un teatre de primera, a l’alçada per acollir, divendres fosquet, a l’OCIM, la nostra estimada orquestra.

Qualitat que floreix i viu a Menorca

Nostra perquè, més enllà de la seva professió, els músics esdevenen persones del dia a dia de Menorca: el veí a qui saludes pel carrer, la mare de l’amic del teu fill, un amic de la infantesa amb qui comparties jocs d’esbarjo, una coneguda amb qui mantens una conversació banal al supermercat. Persones corrents al cap i a la fi, que una volta pugen sobre l’escenari deixen al descobert les seves virtuts i es converteixen en artistes de cap a peus, regalant-nos irrepetibles moments de qualitat. En ocasions cerquem aquesta qualitat fora de l’illa o l’esperem d’artistes que venen d’altres indrets; potser el que hauríem de cercar és la diversitat artística. No hi ha cap dubte que la qualitat ja la tenim, és present a Menorca, hi viu i floreix dia a dia. 

Dos dels exponents més importants del Barroc

Al lector potser li semblarà massa florida la prosa amb la qual escric aquestes línies; els presents al concert ho entendran millor. El repertori que va escollir l’OCIM per a l’ocasió es centrà en Johann Sebastian Bach i Jean-Philippe Rameau, dos dels exponents més importants del Barroc, alemany i francès respectivament. Acord a l’estètica de l’època, els músics van interpretar les obres musicals dempeus, deixant entreveure siluetes elegants i moviments estilitzats als quals no estem tant avesats a gaudir.

Donar vida a la música

El Doble concert per a violí i oboè en re menor del mestre alemany del contrapunt fou l’elegit per rompre el silenci de la sala; la comunió perfecte d’aquests dos timbres solistes adquiria qualitats de la veu humana, un diàleg fresc i nostàlgic amb una línia melòdica dolça i fina on les notes mantingudes penetraren fins l’ànima. Tres moviments recolzats per una orquestra infrangible i precisa en l’execució que es fongué amb el so més metàl·lic i brillant del clavecí. La direcció es camuflava entre els músics, amb un gest subtil, simple, just; als ulls de l’espectador s’observava una família ben avinguda.  L’acústica de la sala respongué favorablement, descobrint cada detall dels passatges més virtuosos i permetent escoltar el discurs amb la claredat amb que s’interpretà. Merescuts aplaudiments per als solistes: la delicadesa i dolçor d’Esther Pons al violí i la càlida i vibrant execució de Vicent Salvador a l’oboè.

Una cuidada selecció de Les Indes Galantes, del compositor francès, ens descobrí un semblant més literari i potser menys abstracte: danses que serviren de pretext per contar-nos una història. Ritmes suspesos que ens deixaren un buit al cor, contrastos dinàmics que es dibuixaren al mil·límetre, motius en fuga que varen transcórrer per cadascun dels instruments aproximant-se al caos controlat per resoldre’s en un acord serè. Certament, varen aconseguir donar vida a les pesades cadenes que reprimien els moviments d’aquells esclaus africans; la foscor sonora s’apoderà de l’ambient i donà pas a la llum de la següent dansa, més lleugera. 

Una oportunitat d’or

La formació, reduïda fins al moment, quasi es duplicà per a la interpretació de la Suite per orquestra núm. 3 en re major de J. S. Bach. Ens complau veure cares conegudes, però no tant sols això: una joventut tendra envaeix l’ambient; l’OCIM segueix apostant per a la inclusió de joves alumnes en els seus projectes, brindant una oportunitat d’or de la qual segur que en treuen profit a cada instant del procés. La incorporació de les trompetes, alhora contingudes i triomfants, juntament amb la percussió, precisa i contundent, aportà una nova densitat, una grandiositat que inundà cada racó de la sala. L’esperada fuga es desenvolupà amb mestria, amb motius endiablats que varen recórrer totes les cordes, creant-se un univers sonor matemàticament enrevessat dins un ordre perfectament estudiat. 

El moment perfecte per tancar els ulls

I de sobte, el moment més màgic de la vesprada, l’Air més famosa de la història. És difícil descriure la sensació que t’envaeix quan escoltes per primera vegada en viu una peça musical que coneixes, que tens arrelada dins el teu ideari, de la qual has escoltat infinites interpretacions d’incomptables artistes. Tempo àgil, direcció de nou continguda, tendresa en els passatges aguts, cuidades dissonàncies, sonoritat lluminosa i encisadora: el moment perfecte per tancar els ulls, aguditzar la resta de sentits, notar com la pell s’irisa, s’eixampla el pit i un somriure amagat es deixa entreveure. “Imaginar un nou món”, el nom que rep el projecte d’aquesta temporada, es va fer realitat, un món de fantasia i plaer diví que esdevindria efímer, únic i irrepetible. 

En Francesc Prat s’ha guanyat l’estima dels músics i l’admiració del públic

Els següents moviments de la suite varen esdevenir elegants i acompanyats per un silenci sepulcral entre el públic assistent el qual va respondre de manera entusiasta amb un aplaudiment prolongat que generà l’oportunitat d’interpretar fins a dos bis. El que pensàvem que era irrepetible va esdevenir de nou: la màgica Air de Bach i la Gavotteque la segueix. Concert rere concert, el director Francesc Prat no tant sols s’ha guanyat a pols l’estima i complicitat dels músics integrants de l’orquestra, sinó el respecte i l’admiració del públic menorquí, amb les seves explicacions sempre properes i assertives, inclús aconsegueix dirigir les nostres rialles i aplaudiments.  

Gèneres entremaliats

Uns dies endarrere llegia un article científic sobre l’activitat cerebral que generen diferents gèneres musicals. L’estudi mostrava que el reggaeton produïa major activació a l’escorça auditiva i àrees motores del cervell, regions relacionades amb el processament del so i el moviment corporal. El ritme repetitiu i marcat, les senzilles harmonies i motius melòdics provoquen que sigui fàcil preveure el que esdevindrà, proporcionant-nos sensació de reconfort i satisfacció. D’altra banda, la música barroca, per la seva complexitat compositiva, no ens complau tan fàcilment, ja que no es deixa preveure d’una manera tant òbvia. Animo a escoltar gèneres més entremaliats: no sabeu la satisfacció que un sent quan es deixa sorprendre per girs melòdics inesperats, harmonies imprevisibles o ritmes que rompen els esquemes. 

L’OCIM no deixa de sorprendre’ns. Moltes gràcies per inaugurar aquesta temporada a casa nostra. Us desitgem l’èxit per tot allà on aneu i animem tothom a gaudir del concert Orígens, diumenge 15 al Teatre des Born, a Ciutadella.

Marina Plovins, músic i docent.

L’OCIM presenta la Temporada 2026: Imaginar un món nou

L’Orquestra de Cambra de Menorca (OCIM) ha presentat la seva Temporada 2026, una proposta artística que, sota el lema Imaginar un món nou, convida a reflexionar sobre el paper de la música com a eina de transformació social, emocional i cultural. Inspirada en La Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvořák, la nova temporada aposta per una música diversa i accessible, reforçant el compromís de l’orquestra amb el territori i amb la ciutadania.

El director artístic, Francesc Prat, ha explicat que la programació s’ha concebut com un diàleg constant entre compositors que, en cada època, han sabut imaginar mons nous des de perspectives molt diferents. En aquest sentit, cada projecte de la temporada posa en relació dues veus creatives que dialoguen entre si i amb el present, oferint al públic noves claus d’escolta i de reflexió.

Una temporada articulada en diàlegs creatius

El primer projecte, “Orígens: Bach i Rameau”, proposa una mirada als fonaments del llenguatge orquestral. Prat ha explicat que Bach imagina un món nou d’una manera més abstracta, a través de l’estructura i el pensament musical, mentre que Rameau construeix un imaginari sonor més narratiu, evocant el món de les Índies mitjançant gestos musicals i colors orquestrals. Aquest programa té, a més, un valor simbòlic especial, ja que compta amb la participació de dos solistes de la pròpia orquestra, Esther Pons (violí) i Vicent Salvador (oboè), fet que posa en relleu l’alt nivell instrumental i interpretatiu de la plantilla de músics de l’OCIM.

El projecte central de la temporada, “El Nou Món: Dvořák i Florence Price”, aprofundeix en la idea de transformació cultural i identitària. Segons Prat, Dvořák aconsegueix amb La Simfonia del Nou Món integrar els sons i les influències musicals d’Amèrica dins la seva pròpia tradició eslava, donant lloc a una música honesta i profundament emotiva. Pel que fa a Florence Price, el director artístic ha volgut destacar tant la gran qualitat de la seva música com el valor històric i simbòlic de la seva figura: com a dona compositora afroamericana als Estats Units de principis del segle XX, va imaginar un món nou i el va fer possible, esdevenint la primera dona afroamericana a estrenar una obra amb una gran orquestra simfònica nord-americana.

<<Florence Price, una compositora que va imaginar un món nou i el va fer possible.>>

A la tardor, l’OCIM treballarà amb Gordan Nikolić, violinista i director d’orquestra, dins el projecte “Renéixer: Schubert i Tartini”. Prat ha remarcat la capacitat de Nikolić per inspirar els músics amb qui treballa i per impulsar-los a imaginar nous mons musicals. A més, ha recordat la seva trajectòria com a violinista de primer nivell i la seva llarga etapa com a concertino de la London Symphony Orchestra, un bagatge que aportarà una mirada artística enriquidora al projecte.

La temporada es clourà amb “Transformació: Txaikovski i Strauss”, un programa que, segons Prat, va més enllà de la icona d’El llac dels cignes com a símbol de transformació. El director ha subratllat que el concepte de l’aigua —present tant en el llac com en el riu d’El bell Danubi blau— reforça la idea de canvi, fluïdesa i purificació, molt vinculada al temps de Cap d’Any i al pas cap a un nou cicle.

Compromís social i accessibilitat cultural

La presidenta de l’OCIM, Esther Pons, ha posat l’accent en la dimensió social del projecte i ha anunciat que tots els concerts de la Temporada 2026 s’inclouran dins el programa Apropa Cultura, una iniciativa que facilita l’accés a la cultura a persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta mesura reforça la voluntat de l’orquestra de ser un projecte obert, inclusiu i compromès amb el dret universal a la cultura.

Amplíssim suport institucional

Llorenç Perelló, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ha destacat el suport econòmic que l’OCIM ha rebut durant el 2025 a través de la convocatòria de Fires i Festivals, en la línia de Temporades d’Orquestres. La seva presència a la roda de premsa posa en valor la importància del projecte de l’orquestra a escala balear. Perelló ha expressat l’orgull que Menorca disposi d’una orquestra professional que, a més, contribueix a projectar el talent musical de l’illa i ofereix als músics menorquins l’oportunitat de desenvolupar la seva carrera professional sense haver de marxar. També ha destacat la programació estable al llarg de tot l’any, que permet apropar la música simfònica a tota la ciutadania, i va desitjar molts anys més de trajectòria a l’OCIM, confiant que continuï comptant amb el suport del Govern de les Illes Balears a través de l’IEB.

Per la seva banda, Joan Pons Torres, conseller de Cultura i Esports del Consell Insular de Menorca, recorda que el Consell ha donat suport a l’orquestra des dels seus inicis i celebra que el Govern de les Illes Balears se sumi a aquest compromís institucional. Segons afirma, aquest suport és un reconeixement important i necessari a la tasca que desenvolupa l’OCIM. Pons Torres ha subratllat que, gràcies a l’orquestra, Menorca compta des de 1998 amb una formació professional que no només ofereix concerts, sinó que també genera coneixement cultural i musical. En aquest sentit, ha remarcat la contribució decisiva de l’OCIM perquè l’illa sigui una terra de cultura i expressa l’admiració del Consell per la feina que duu a terme, definint-la com “l’orquestra de tots els menorquins”.

<<L’orquestra de tots els menorquins.>>

Maria Jesús Bagur, batllessa de Ciutadella i presidenta de la Fundació Ciutadella Cultura, manifesta la satisfacció de l’Ajuntament perquè el públic de Ciutadella pugui gaudir regularment dels concerts de l’OCIM al Teatre des Born. Bagur destaca que el públic estima i reclama les actuacions de l’orquestra i ha posat en valor el fet que, en un territori limitat com Menorca, es pugui comptar amb una orquestra professional. Ha definit l’OCIM com un model de projecte cultural que mereix el suport de les institucions i ha confirmat la continuïtat del suport municipal a través de la subvenció nominativa. A més, remarca la dimensió social de l’orquestra i la seva voluntat de reforçar-la, subratllant la importància que la cultura sigui accessible també a aquelles persones que tenen més dificultats per accedir-hi.

Finalment, Nieves Portas, en representació de la Fundació Teatre Principal de Maó, ha posat l’accent en la cura amb què l’OCIM selecciona el seu repertori, allunyant-se del concert convencional i cercant constantment noves motivacions tant per als músics com per al públic. Portas assenyala que es tracta d’un model d’èxit, capaç d’aconseguir una gran convocatòria de públic en un format simfònic, amb espectadors que surten entusiasmats dels concerts. També destaca la importància de les xerrades prèvies i divulgatives, que ajuden a contextualitzar la música i a generar coneixement, i reafirmar el suport del Teatre Principal de Maó a un projecte que considera d’alta cultura.

Un projecte cultural de país

Amb la Temporada 2026, l’OCIM consolida el seu paper com a referent cultural a Menorca i reafirma la seva aposta per una programació estable, de qualitat i amb vocació transformadora. Imaginar un món nou és, en definitiva, una invitació a escoltar, pensar i compartir la música com a experiència col·lectiva i com a eina de construcció cultural.

A més, els concerts d’estiu inauguren el Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella i Maó, fet pel qual les seves presidentes Pilar Carreras i Maria Antonietta Muggianu expressen la seva alegria. En paraules de Pilar Carreras, el concert inaugural de l’OCIM “dona tot el sentit a dues entitats que s’esforcen per programar i fer estimar la música.”

---

Frases destacades

Llorenç Perelló (IEB)

“Estam orgullosos que Menorca pugui tenir una orquestra professional que projecta el talent musical de l’illa i permet als músics tornar a fer música de manera professional a casa.”

Joan Pons Torres (Consell Insular de Menorca)

“Gràcies a l’OCIM, Menorca és des de 1998 una terra de cultura i de coneixement musical.”
“Podem dir amb orgull que l’OCIM és l’orquestra de tots els menorquins.”

Maria Jesús Bagur (Ajuntament de Ciutadella)

“En un territori limitat com el nostre, comptar amb una orquestra professional és un gran valor cultural.”
“La cultura ha de ser accessible, també per a les persones que tenen menys oportunitats d’accedir-hi.”

Nieves Portas (Teatre Principal de Maó)

“L’OCIM és un model d’èxit: el públic omple el teatre i surt entusiasmat dels concerts.”
“Les xerrades divulgatives ajuden a generar coneixement i a entendre millor la música que s’escolta.”

Pilar Carreras (Presidenta de Joventuts Musicals de Ciutadella representant les Joventuts Musicals de Menorca)

“El concert inaugural de l’OCIM dins el Festival de música d’estiu de Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella dona tot el sentit a dues entitats que s’esforcen per programar i fer estimar la música.”

Francesc Prat, director artístic de l’OCIM

“Cada projecte de la temporada posa en diàleg dos compositors que, en la seva època, van imaginar un món nou des de mirades molt diferents.”

“Que els solistes siguin músics de la pròpia orquestra demostra el nivell instrumental i artístic de la plantilla de l’OCIM.”

“Dvořák integra els sons del nou món dins la seva tradició eslava amb una música profundament honesta i emotiva.»

“Florence Price va imaginar un món nou i el va fer possible en un moment en què ser dona i compositora afroamericana era gairebé impensable.”

“El concepte de l’aigua —el llac i el riu— reforça la idea de transformació i purificació pròpia del pas cap a un nou any.”

Emoció, grans moments i una veu pròpia al panorama cultural illenc

La Temporada 2025 de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM) ha estat un any de consolidació artística, creixement de públic i projecció musical. Amb 17 actuacions i 5.250 espectadors, l’OCIM ha ofert una experiència musical diversa, emotiva i de gran qualitat, combinant repertoris clàssics, produccions familiars, concerts en espais singulars i grans coproduccions operístiques.

🎶 Un inici familiar amb arrel menorquina

La temporada es va obrir amb el concert familiar L’Amor de les Tres Taronges, una proposta que va combinar música i el patrimoni de la cultura oral menorquina. L’espectacle va captivar infants i famílies, reforçant la voluntat de l’OCIM d’apropar la música als més joves des de l’emoció i la proximitat.
🔗 Estrena L’Amor de les Tres Taronges

🌿 Una Pastoral de Beethoven molt menorquina

Les actuacions d’estiu van portar l’orquestra als festivals de Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella amb un programa dedicat a la Simfonia núm. 6 “Pastoral” de Beethoven, que va ser un dels moments més destacats de l’estiu. La crítica va parlar del concert com “un himne a la natura que va captivar el públic”.

Amb una plantilla ampliada i un so compacte i expressiu, l’orquestra va oferir una interpretació plena de matisos, equilibrant potència i lirisme.

🔗 Crònica Menorca.info
🔗 Reportatge IB3

🔗 Gravació Simfonia Pastoral

🎤 Intensitat i complicitat artística: Anna Ferrer i l’OCIM

La col·laboració amb Anna Ferrer va ser un dels moments més emocionants de la temporada. La crítica va destacar la seva “intensitat expressiva amb una veu vellutada”.

🔗 Crònica Anna Ferrer – Menorca.info

La fusió entre música tradicional i simfònica va generar una energia única entre els músicsi una conexió profunda amb el públic.

🌅 Concerts en espais singulars

El cicle Les hores del dia va fusionar patrimoni, natura i música. Els concerts a l’aire lliure van tenir lloc a Torre del Ram, el Santuari del Toro i el lloc de Santa Cecília i van generar una experiència immersiva que el públic va viure amb especial emoció. Els concerts es van combinar amb tast gastronòmic, excursions, visites històriques i una observació guiada del cel estrellat.
“Música simfònica en tres espais privilegiats amb una resposta del públic excepcional”.
🔗 Menorca.info — Espais privilegiats
🔗 Crònica aire lliure OCIM

🎻 Simfonismes i descobertes

A la tardor, l’orquestra va presentar un programa que combinava Mozart, Schubert i la compositora Marianna von Martines, d’orígen espanyol. En aquest concert hi va participar l’alumnat del Projecte Educatiu de l’OCIM amb dotze joves músics de corda.

🔗 Gravació Simfonia núm. 40 de Mozart

🎭 La força de l’òpera: Tosca al Teatre des Born

La producció de Tosca va reafirmar la capacitat de l’OCIM per afrontar grans reptes operístics. La premsa va parlar de la “màgia” que va omplir el teatre i de la resposta entusiasta del públic.

🔗 Crònica Tosca – Menorca.info

🎆 Un Cap d’Any per a la història: 150 anys del Teatre des Born

Els concerts de Cap d’Any, dedicats al 150è aniversari del Teatre des Born, van posar punt final a la temporada amb una programació que va incloure fragments de Carmen i altres peces estimades pel públic per concloure una temporada vibrant.

🔗 Crònica Cap d’Any – Menorca.info

🔗 Gravació La tapada del Retiro de Nicolau Manent

🔗 Gravació Suite Carmen

🧠 Jornades Professionals OCIM 2025

Les Jornades Professionals OCIM 2025 han estat un espai de trobada entre músics, gestors culturals, programadors i representants d’entitats socials i culturals de Menorca i de fora de les Illes Balears. Hi han participat professionals vinculats a institucions com l’Orquesta y Coro Nacional de España i l’Orquestra Simfònica del Vallès, així com projectes culturals orientats a la innovació i l’impacte social com La Cultivadora. Les sessions s’han centrat especialment en el paper de la música com a eina de transformació social, en el desenvolupament de projectes educatius i comunitaris i en les estratègies de sostenibilitat i projecció exterior dels artistes balears.

📊 Dades que fan història

La Temporada 2025 no només ha estat rica en moments musicals, sinó també en unes xifres que reflecteixen un projecte viu, connectat amb el seu públic i amb projecció de futur:

• 🎟️ 5.250 assistents en 17 actuacions
• 🎼 Mitjana de 309 espectadors per concert
• 💛 101 Amics/gues de l’OCIM, un augment destacat
• 📲 Més de 2.000 seguidors a Instagram

🎵 Mirar endavant amb confiança

La Temporada 2025 de l’OCIM ha estat una celebració de la música en totes les seves formes: des de les composicions més clàssiques fins a col·laboracions més creatives, des d’escenaris íntims fins a grans produccions. El públic menorquí ha respost amb entusiasme i entrega cap a l’OCIM, confirmant amb el seu suport i estima que ja és l’orquestra de tots els menorquins.

El passat 13 de desembre, l’OCIM va reunir al Museu de Menorca professionals del sector social i cultural amb un objectiu clar: posar les bases d’un programa social estable, professionalitzat i transformador.

Les jornades, estructurades en dues taules rodones —Concertar i Orquestrar—, van permetre escoltar necessitats reals i reflexionar sobre com la música pot esdevenir una eina de cohesió i inclusió.

Escoltar el món social

Les entitats socials van posar sobre la taula la invisibilitat de la salut mental, la necessitat de participació activa de les persones amb discapacitat i la importància de crear espais segurs i sense estigmes.

Es va destacar que la música:

• Estimula capacitats cognitives.
• Genera pertinença.
• Pot combatre l’aïllament.

Però també es van identificar barreres: estigma, por, manca de comunicació i insuficient suport institucional.

Repensar el model cultural

Des del sector cultural es va reflexionar sobre la necessitat de professionalitzar el projecte social, calendaritzar-lo i integrar-lo en l’estratègia de l’orquestra.

Es va obrir un debat sobre el concepte d’excel·lència i la necessitat de fer la música clàssica més accessible sense renunciar a la qualitat.

“La música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita.”

Un compromís de futur

Les Jornades van concloure amb una idea compartida: la música pot transformar, però només si arriba allà on realment es necessita.

L’OCIM inicia ara el camí per convertir aquesta reflexió col·lectiva en un programa social estable, amb una mirada a llarg termini i amb la voluntat de reforçar el vincle entre cultura, salut i comunitat.

“Hem de ser valents a perdre la por.”

Descarrega el document de retorn