Imaginar un món nou – Crònica d’una activitat social

Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Centre de Salut Mental Sant Miquel, AFASME

3 de juliol del 2026

Quan arrib al Centre de Salut Mental de Sant Miquel, a Ciutadella, es respira alegria. N’Esther Pons acompanya algunes persones de la mà cap a la sala de música. A la majoria els coneix personalment, és ella qui, des de fa anys, els visita per compartir una estona de música i germanor.

Avui, però és una sessió especial. N’Esther, violinista de l’OCIM, els presenta el que veuran d’aquí a uns dies quan venguin a escoltar un assaig de l’Orquestra de Menorca al Teatre des Born. Enmig de grans expectatives per l’hora, el dia i el lloc de l’excursió, n’Esther explica la magnitud de l’orquestra que s’hi trobaran. Cinquanta-tres músics damunt l’escenari són molts. La Simfonia del nou món de Dvořák necessita l’esforç de molta gent perquè soni emocionant i poderosa. 

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte social L’Orquestra de tots els Menorquins, impulsat per l’OCIM, i és possible gràcies el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

Escrita per un compositor txec des del nou món, la Novena de Dvořák és una simfonia que evoca els paisatges d’Amèrica del nord. Planícies inacabables, muntanyes ufanoses… i alhora que lloa aquests paratges, està travessada per un profund sentiment d’enyorança cap a la seva Txèquia natal.

Aquesta és la introducció emocional que n’Esther els fa a les vint persones del Centre de Salut Mental Sant Miquel que l’escolten amb atenció. Però abans els presenta l’orquestra amb una gravació de l’arxiu de n’Antoni Salvador. És l’OCIM interpretant la Cinquena Simfonia de Beethoven. Hi ha cares conegudes. <<Ara surt n’Esther, ara n’Andreu, aquest és en Pau, el director és en Francesc, dia 8 el coneixereu.>> 

L’atenció a la música és absoluta, ningú xista. N’Esther els va ensenyant els diferents instruments, segons el moment de protagonisme que tenen, i els prepara per al que trobaran al cap de cinc dies, quan venguin a conèixer l’orquestra en viu. 

<<Relaxa molt, açò, eh!>>. Pel que sembla, tothom es troba còmode. Els assistents tenen preguntes sobre l’època d’aquesta música. <<Traigo la guitarra?>>, <<I açò ho veurem en directe?!>>. I si hi ha cap sortida de tema, n’Esther la redirigeix amb naturalitat i un gran somriure. <<I açò què hi té a veure ara?! Quan acabem m’ho expliques.>>

Comença l’audició del primer moviment de la Simfonia del nou món i amb ella les reflexions sobre el rol del director, apreciacions de diferents instruments com el corn anglès o les trompes i una sensació en comú: aquesta música els recorda a les pel·lícules antigues. Ben segur que si a la seva època hi hagués hagut cinema, Beethoven, Dvořák i tants d’altres haurien escrit bandes sonores.

Quan comença el segon moviment, el solo del corn anglès els crida l’atenció pel seu so tan particular i la bellesa de la melodia, contemplativa i plena de nostàlgia. N’Esther els convida a tancar els ulls i imaginar. <<Sí que és especial!>>, <<El que queda clar és que aquí està al·lucinant amb es paisatge!>>. 

Abans que acabi, n’Esther els explica les infinites possibilitats de les interpretacions. Avui ho han escoltat interpretat per una orquestra alemanya, dimecres ho sentiran de prop amb l’Orquestra de Menorca. Potser sonarà més lent, més fort, més fluix o més emotiu…

Mentre la simfonia continua omplint la sala, dues infermeres travessen el passadís ballant al ritme de Dvořák, amb un gran somriure.

Fins fa un moment tancàvem els ulls per imaginar els paisatges del Nou Món. Ara la música ja ha acabat i, amb els ulls ben oberts, podem contemplar que, almenys durant una hora, el món ha esdevingut un de nou: més amable, més empàtic i carregat de música.

Pau Marquès i Oleo