Per inaugurar la Temporada 2026 - Imaginar un món nou, feim una ullada cap enrere, cercant els orígens del gènere orquestral amb Bach i Rameau, dos creadors que van obrir nous horitzons sonors des del Barroc.
La serenor i profunditat emocional de Bach, amb obres com l’Ària de la Suite en re i l’Adagio del Doble concert per a violí i oboè, contrasta amb l’energia vital i l’esperit dansaire de la música de Rameau.
Per inaugurar la Temporada 2026 - Imaginar un món nou, feim una ullada cap enrere, cercant els orígens del gènere orquestral amb Bach i Rameau, dos creadors que van obrir nous horitzons sonors des del Barroc.
La serenor i profunditat emocional de Bach, amb obres com l’Ària de la Suite en re i l’Adagio del Doble concert per a violí i oboè, contrasta amb l’energia vital i l’esperit dansaire de la música de Rameau.
Activitat específica per a les entitats de la xarxa Apropa Cultura. Podreu viure un assaig de la Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra que emociona i dona esperança.
La Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra concebuda com a símbol d’esperança en un món nou i que perdura per la visió de la música com a força transformadora universal.
Amb la interpretació d’una obra de Florence Price volem donar visibilitat a una brillant compositora, la primera dona afroamericana que va compondre una obra que va ser interpretada per una orquestra important.
El programa es completa amb la Dansa eslava op.46 núm. 8 de Dvořák.
La Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra concebuda com a símbol d’esperança en un món nou i que perdura per la visió de la música com a força transformadora universal.
Amb la interpretació d’una obra de Florence Price volem donar visibilitat a una brillant compositora, la primera dona afroamericana que va compondre una obra que va ser interpretada per una orquestra important.
El programa es completa amb la Dansa eslava op.46 núm. 8 de Dvořák.
Un concert distès i amè, on la música de compositors molt coneguts s'enllaça amb petits relats literaris, anècdotes biogràfiques i curiositats en l’ambient d’un saló d’època.
Activitat específica per a les entitats de la xarxa Apropa Cultura. Podreu viure un assaig i coneixer els instruments d'aprop.
Sessió relaxada.
Horari a convenir.
A La mort i la donzella, Schubert afronta el límit entre la vida i la mort amb una intensitat colpidora. La versió per a orquestra de cordes de Gustav Mahler, l’expandeix en una experiència sonora profunda i col·lectiva.
El Concert per a violí en la menor de Tartini aporta llum i expressivitat, com un impuls vital que s’alça davant la foscor. El programa convida a imaginar un món nou des de la capacitat de tornar a començar.
A La mort i la donzella, Schubert afronta el límit entre la vida i la mort amb una intensitat colpidora. La versió per a orquestra de cordes de Gustav Mahler, l’expandeix en una experiència sonora profunda i col·lectiva.
El Concert per a violí en la menor de Tartini aporta llum i expressivitat, com un impuls vital que s’alça davant la foscor. El programa convida a imaginar un món nou des de la capacitat de tornar a començar.
Activitat específica per a les entitats de la xarxa Apropa Cultura. Podreu viure un assaig del Llac dels cignes de Txaikovski, una obra que fa somiar i desperta la imaginació.
Tradicional concert de valsos i polques a l'entrada de l'Hospital General Mateu Orfila. Portem un somriure i vitalitat per a celebrar el Cap d'Any amb les persones hospitalitzades, familiars i personal sanitari.
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!