Pasqua 2015

Aquesta Setmana Santa hem tingut molta activitat i molt variada. Vam organitzar el primer intercanvi amb l’Orquestra de Corda del Conservatori de Menorca, en un projecte titulat “A tota corda” que va ser ben profitós; vam atracar la música als IES de Ciutadella i Ferreries, al grup del centre ocupacional S’Auba i al centre de dia per a gent gran de Ferreries, juntament amb l’actriu Adriana Aguilar, i finalment vam acompanyar a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca interpretant el Rèquiem de Maurice Duruflé dirigit per Alfons Reverté, en els seus ja tradicionals concerts de Pasqua a l’església del Socors de Ciutadella i a Santa Maria de Maó.

Jazz Suite n. 2 de Xostakóvitx

xostakovitx

Sembla que a Dmitri Xostakóvitx (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975) no li agradava gaire el jazz pel que podem deduir de les seves pròpies paraules: “No estic en contra del jazz com a tal cosa. Però jo estic en contra d’aquestes formes lletges en les quals l’entusiasme universal gairebé sense sentit ha manifestat per aquest gènere.” I continua dient: “l’assumpte és una cosa molt seriosa: aquí i allà, la vulgaritat i el filisteisme estan a l’ordre del dia.”

A Europa el jazz ens arribava des dels Estats Units perquè els músics que hi anaven de gira en portaven discs. Una d’aquestes persones va ser el director ucraïnès Nikolai Malko (1888-1961). Conta la llegenda que estaven a casa de Xostakóvitx prenent cafè i li va posar un disc per a què aquest l’escoltés. Com que pel que sembla, a Xostakóvitx no el va impressionar gaire, Malko el va reptar a escriure música inspirada en el jazz. Així que ho va dir, es va tancar dins el seu estudi de treball i, al cap d’una estona, va aparèixer amb la peça Tahití Trot op. 16, inspirada en el famós “Tea for two”. Era l’any 1927. Uns anys més tard, Dmitri Xostakóvitx es torna a interessar pel jazz i escriu les seves dues suites de jazz per a orquestra.

La suite que presentem pel concert d’avui va ser composta per a l’acabada de fundar State Jazz Orquestra, i es va estrenar el 28 de novembre de 1938 a Ràdio Moscou. L’anècdota d’aquesta obra és que la partitura original es va perdre durant la 2a Guerra Mundial. L’any 1999 se’n va trobar una reducció per a piano, i així es va poder reconstruir la partitura orquestral, que es va reestrenar als Proms de l’any 2000.

Segurament vostès coneixeran sobretot el Vals II, popularitzat gràcies a pel·lícules com Eyes Wide Shut, de Stanley Kubric, per exemple. Però cal dir que tota la suite, des del principi fins al final, és una obra que no té pèrdua per la seva qualitat i pel fet de ser una de les peces més fresques i alhora melancòliques de Xostakóvitx. Per no agradar-li el jazz…

Eva Febrer, desembre 2014

Membres de l’OCIM: Esther Pons Barro

Som n’Esther Pons Barro, vaig néixer a Maó i visc actualment a Ciutadella. Vaig començar a tocar violí als 8 anys i ara en tenc 39. Després del batxillerat vaig estudiar durant dos anys a Burghausen, Alemanya, amb Helmut Lorenz i posteriorment em vaig traslladar a Barcelona per estudiar amb Eva Graubin al Conservatori Municipal de Música Barcelona, on vaig obtenir els títols superiors de Violí i de Música de Cambra.

primerpla

Actualment compagin la docència amb la interpretació; som professora de Violí i de Música i Moviment a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Ciutadella i membre del Quartet Aguinaga i de l’OCIM. També toc amb la formació barroca Al Ayre Español.

Des de quan participes a l’OCIM? Què t’ha aportat personalment? Com t’agradaria que fos l’OCIM? Quins projectes podríem fer que encara no hem fet? Quin ha estat el teu millor moment a l’OCIM?

Som membre fundadora de l’OCIM i pràcticament sempre he exercit de concertino de l’orquestra. Per jo ha estat una motivació especial el fet de poder fer feina amb gent a la que no hi tindria accés, si no fos a través de l’orquestra, de poder compartir hores de música i de bona feina amb tots els companys i companyes, de poder fer un repertori diferent, en definitiva d’aprendre molt i d’aportar tot el que sé i el que sent.

concertino

M’agradaria que l’OCIM fos sempre una orquestra que emociona, que no deixa el públic indiferent, una orquestra a qui la gent esperi amb ganes. També una orquestra amb una branca social important i amb una vessant pedagògica i educativa que vagi en augment.

Hi ha hagut molts bons moments amb l’OCIM, vaig gaudir molt els encontres amb en Barry Sargent, amb una energia que s’encomana i amb un gust musical tan personal i màgic. L’encontre amb en Salvador Mas també em va marcar. Record una manera de treballar Mozart extraordinària i una de les seves frases era: “No apuntin res a la partitura, això que els dic ho han de recordar i viure sonant!”

Què destacaries musicalment de Menorca? Què consideres que funciona bé i què consideres que manca musicalment a l’illa?

Destacaria el talent musical de l’illa; és extraordinària la quantitat de músics menorquins. Des de sempre hi ha hagut molta afició a Menorca fet que es veu amb el nombre de fillets i filletes que fan música, que augmenta any rere any.

guiterra

I és una llàstima que les institucions polítiques no apostin amb més decisió per la cultura i per l’educació i que sigui tan i tan difícil poder dur a terme qualsevol projecte artístic i pens que el fet de la insularitat hauria de ser un motiu de pes per donar encara més suport a totes les manifestacions artístiques de l’illa.

Natalie Clein i Michael Thomas (2009)

Per la Diada de les Illes Balears de 2009 l’OCIM va interpretar el Concert per a violoncel i orquestra n. 1  en do major de Haydn amb la violoncel·lista britànica Natalie Clein i sota la direcció de Michael Thomas. Aquí us en deixam un recordatori fotogràfic i un enllaç als vídeos del concert al Teatre principal de Maó.